CARPI DISSENY

Van passant el dies i sembla que ací ja no se’n recorda ningú del desastre que vam sofrir per “culpa” de diferents factors. Després de tot, i parle com a afectat, segons amb qui parles has d’anar amb peus de plom per no ferir cap sensibilitat, si a qui et dirigeixes és del sector dels què diuen que les canyes sí o les canyes no. No és la meua intenció acusar a ningú del desastre que segurament haguera sigut paregut en el cas que les canyes no hagueren taponat els ponts, però sí que m’agradaria que algú m’explicara: per què sols uns dies abans de la riuada estava penalitzat tallar canyes per falcar una rama de taronger, encanyar hortalissa,… (com s’ha fet tota la vida) al·legant que les canyes són un patrimoni que devem conservar, i dies després del gran desastre que va suposar la riuada, els mateixos que les defensaven les van triturar amb maquinària (les poques que van quedar), sense que ningú de nosaltres digués res.

No sóc cap expert en la matèria però de xicotet anàvem al riu i jugàvem amb canyes, i tinc molt clar que per moltes canyes que es tallen en poc temps en creixen el doble i més sanes que les que has tallat. Les arrels que generen les canyes tallades cada vegada en són més …estic segur que algú podrà explicar el procés millor que jo.

El que si que vull és denunciar el despropòsit de qui haja ordenat ruixar amb herbicida l’eixida de canyes joves, que com podeu observar a la foto estan brotant a les vores del riu Girona, baix de les restes de les canyes que es van triturar. Hem passat de ser un delicte tallar-les, a triturar-les i eliminar-les per complet, sense que ningú ens done cap explicació.

El “silencio administrativo” jo el tinc entés d’un altra manera.
Podeu contradir-me si voleu, però jo pense que aquesta notificació és una poca vergonya i una burla.

Un dia després

En este blog pots comentar coses del poble

Carpi disseny és una empresa dedicada principalment a l’arquitectura i el disseny d’interiors. El projecte és el primer pas per a aproximar conceptes, idees i confiança entre el dissenyador i el client. Trenta anys d’experiència avalen la nostra teoria.En Carpi disseny creem projectes personalitzats, els dirigim i els realitzem, sempre pensant en la sensibilitat i necessitats del client, que al cap i a la fi és qui l’ha de gaudir. Els projectes els presentem en 3D, en format paper i en DVD, amb un recorregut virtual de càmera que farà més fàcil al client la comprensió del treball a realitzar.

TREBALLS REALITZATS:
Bars i Cafeteries. Sales de ball i discoteques.Restaurants.Tendes de: Roba. Esports. Xiquets. Sabates. Fotografia. Regals. Perruqueries. Expedidories de tabacs. Joieries . Vivendes. Àtics. Apartaments. Xalets. Agències de viatge. Immobiliàries. Estans de fira. Exposició de paviment ceràmic i sanitaris. Escola de música i Auditori.

Hem col·laborat amb arquitectes, enginyers i en empreses relacionades amb el disseny i la construcció.

Aquest és un blog particular, no obstant està obert a qualsevol comentari.

Es regeix per les següents normes:

A.-Respecte a totes les persones que es relacionen en aquest blog.

B.-Qui participe, ho farà amb el nom i cognoms, per tal de no amagar-se darrere cap seudònim.

C.-Procurar contrastar i documentar els temes relacionats.

Si aquestes normes no es compleixen, sentint-ho molt, els comentaris seran eliminats.

Em diuen Pedro Carpi Bañó, vaig nàixer el dia 15 de març de 1954 “al carrer Riu” del Verger, poble de la Marina Alta. Els meus pares, Tonica i Pedro, van treballar com a negres fent tomacars i fesolars per poder educar-me adequadament a mi i al meu germà Pepe. La meua infantesa no va ser molt divertida, em vaig criar com tots els xiquets d’aquella època jugant pel riu. Vaig anar a l’escola del poble i als 13 anys em van enviar a l’institut de Dénia. Per aquells temps no era massa bon estudiant, per poder acabar el Batxillerat em vaig matricular a l’acadèmia Monxo, molt acreditada per la quantitat de personatges que han passat per les seues aules, i va ser precisament allà on es va despertar en mi la veneta artística. Orientat pel capellà del poble l’any 1971 em vaig matricular a l’Escola d’Arts Aplicades a València,vaig compartir pis d’estudiants amb gent que estudiava filosofia i vaig descobrir la responsabilitat de ser independent. Aquestos anys van ser decisius per a la meua formació. Eren temps difícils, la dictadura del moment estava més arrelada que mai, els estudiants formàvem part d’aquell entramat…manifestar-se era perillós, però dir “abajo la dictadura” suposava una “passadeta de verga” dels grisos… i si aconseguien detindre’t, a dormir a la presó. Per poder acabar els estudis vaig demanar pròrroga per fer el servei militar obligatori, i al gener de 1976 recent estrenat el rei d’Espanya, vaig haver d’estar 15 mesos de la meua vida exercint de soldat a l’Acadèmia militar de Saragossa. Després d’aquesta absurda experiència militar, el dia 18 de maig de 1978 vam decidir casar-nos Paquita i jo. En el cas que les “muses” existisquen, Paquita ha sigut la meua. Al maig de 1979 va nàixer Ester i a finals de desembre de 1980 vam tindre a Pere. Eren temps de canvis socials, Franco feia poc que havia mort, el partit comunista es va legalitzar, va aparéixer per tot arreu gent que volia viure de la política, es deia que havia arribat la democràcia. En aquells moments em vaig plantejar les següents qüestions: em dedique a la política, en faig caçador… pescador…o organitze una banda de música?.